El 1993 Menorca fou declarada Reserva de la Biosfera per la Unesco. Una distinció que reconeix l'harmonia amb la qual han conviscut, al llarg dels temps, els menorquins amb el seu entorn natural.
Menorca és una illa grandiosa, no tant per la seva extensió, sinó per la gran diversitat de paisatges mediterranis, als quals conviuen espècies exclusives de l'illa (plantes i animals endèmics). El paisatge rural està fet a escala humana, s'ha conservat tota la puresa del medi natural al qual els menorquins s'han sabut adaptar harmònicament. Aquest compromís amb l'entorn ha portat a la seva gent no tan sols a conservar-lo, sinó fins i tot a exalçar la seva bellesa amb les tradicionals construccions que s'adapten al medi. Així s'ha mantingut, al llarg dels temps, un nivell de bellesa en estat pur: un paisatge sense colorants ni conservants. Una autèntica reserva de bellesa, on podem deixar-nos portar per les sorprenents sensacions que ens ofereixen el Parc Natural de l'Albufera (un paradís per les aus migratòries, els peixos i els rèptils), cinc reserves naturals, una reserva marina i dinou zones ANEI (Àrees Naturals d'Especial Interés).
A Menorca tot flueix de forma natural, a un ritme tranquil del qual s'han contagiat els habitants de l'illa, que es troben en continua exposició a tanta bellesa. Un sorprenent paisatge es va incrustant a la retina del visitant, mitjançant inesperades sorpreses visuals. Sense tenir temps encara d'assimilar la bellesa de l'última platja visitada, apareix una altra a l'instant per recordar-nos que l'illa alberga una sèrie interminable de platges. N'hi ha per tots els gustos, des de llargues platges de suau sorra fins a recòndites i insospitables cales on podrem banyar-nos en les seves cristal.lines aigües. La costa sud està formada per blancs arenals rodejats de verds pinars i les seves aigües són, a la majoria de les zones, d'un to turquesa que no deixarà de enlluernar-nos. El nord és més agrest per l'erosió que provoca el vent de tramuntana a les roques i que configura, per capritx de la naturalesa, un paisatge idíl.lic de platges i cales verges.
La presència de la posidònia, planta marina endèmica del mediterrani, a la costa menorquina és la millor senyal de què les platges de l'illa gaudeixen de molt bona salut. Els fons marins que les alberguen són d'una gran riquesa ambiental, per la gran varietat d'espècies marines i per la seva composició mineral que configuren un espectre de colors difícils d'oblidar. La màxima expressió de tanta riquesa marina es concentra a la Reserva Marina de la Zona Nord, a les profunditats de les quals trobarem un espai mediambiental únic.
Però Menorca no és només platges. La seva diversitat ambiental és molt amplia. Així, l'illa ofereix la possibilitat de trobar una representació de gairebé tots els hàbitats propis del mediterrani. Un tresor natural compost per barrancs; els quals neixen al centre de l'illa i segueixen un sinuós traçat en direcció a la costa sud. Aquests precipicis són un autèntic espectacle natural, que abasten una variada flora que compta amb 220 espècies, les quals cohabiten amb les restes de pedreres de marès i amb les construccions de la cultura prehistòrica. Especialment interessants són les espècies marines que es troben a les més de deu coves submarines i que no es troben a cap altre medi. A més d'aquestes grutes al mar, Menorca ens ofereix més de cinquanta coves terrestres per explorar.
Les basses, maresmes i llacunes es reparteixen per tota l'illa. Entre les zones humides del litoral, destaquen el Parc Natural d'es Grau (una autèntica joia de la naturalesa on s'han comptat fins a 8000 exemplars d'unes 100 espècies diferents), Addaia, Son Saura i Son Bou. A aquestes zones humides s'associen vuit sistemes dunars; a la costa nord: l'Albufera d'es Grau, Son Saura, Tirant, Cavalleria, Pregonda, Cala Pilar i La Vall; i a la costa sud: Son Bou.
L'alt grau de conservació del litoral ens ofereix l'oportunitat de contemplar el medi natural en estat pur. Les singulars característiques d'aquests paratges fan que proliferin les espècies endèmiques. El paisatge interior de l'illa no és menys sorprenent, pel seu colorit vegetal que ens regala. Fins i tot, a peu de carretera podrem observar com el color dels cards, les orquídies i els crisantems contrasten amb el blanc i negre de les vaques. Un espectre de colors que aconsegueixen una bellesa cromàtica incomparable.
Texte: visitmenorca.com
Iniciar sessió
nou usuari
Mediterrània Networks, S.L. |
avis legal |
publicitat |
contacte |
info